ADN / Estatuts Zòna Dana

Mentre eth partit s’esten per d’autes parts d’Espanha, e coma començam des de zèro, ath delà des fèrmi acabaments de nomentar, contemplam un anexo de fins concrètes immediates en territòri valencian afectat, irrenunciables, ena zòna afectada dera dana de 2024, que poderàn èster ampliadi e adaptadi en d’autes zònes pas afectades e son:

A) Aufrir as poblacions afectades pera catastròfa d’a Dana deth 29 d’Octobre deth 2024, solucions efectives que permeten garantir era sua seguretat fisica, juridica, sociau e economica, atau coma en d’autes zònes espanhòles afectades per fenomèns restacadi damb eth miei ambient coma inundaciones, incendis forestaus, volcanes, ondes de calor, sequères intenses, eca.

B) Cercaram ajudar as victimes e ara justícia ena investigacion de responsabilitats politiques e professionaus en tot aufrir totes es donades disponibles enes organismes responsables, atau coma arténher qu’es persones responsables e que pas sigueren adequadaments ara nautor des circonstàncies, deishatz eth sòn cargue e que pas agen ath sòn cargue eth poder de decision sus elements que poguen afectar ara vida des ciutadans. S’era justícia pas acabe d’establir responsabilitats ne senténcies a fòrça des responsables, eth pas poder gaudir d’un cargue politic e/o tecnician, serà ua responsa qu’es ciutadans pòden autrejar-mos damb es sòns vòts.

C) Reduccion d’impòsti a nivèu d’entitats locaus (afectades pera DANA e d’autes catastròfes) ( e que siguen de gestion locau) coma son eth IBI, IAE impòst d’activitats economiques entà dar un empujón as enterpreses, IVTM (impòst sus veïculs de tracción mecanica) vist qu’eth parc mobil de veïculs afectadi a estat enòrme.

D) Supòrt a Emprendedores, Autonòms//Pymes, incentivando fiscalmente e en tot redusir es trebucs burocratics entara creacion d’enterpreses enes zònes afectades pera DANA e as ja existentes e afectades, que siguen acompanhades e ajudades en temps mès delà d’ua ajuda economica puntuau, en tot perméter que pogue mantier-se en temps eth sòn negòci.

E) Tanben coma fin , se cerque netejar definitiuaments eth lac de l’Albufera e es canaus e barrancs qu’en eth desboquen, de tot eth lim, cañaverales invasivos, e residus umans, acumuladi pendent decènnis (ath delà dera darrèra e definitiva aportacion negatiua de sedimentos e residus de tot tipe damb era Dana), damb metòdes modèrnes e eficaci de demostrada solvabilitat en d’auti païsi (pas es actuaus aplicadi des de hè decènnis, obsolets, caros e ineficaces a basa de cucharadas de maquines)… D’aguesta manèra se cercarà eth solèr de fango originau, naturau e sani, deth lac e eth sòn entorn, a on ath delà se tròben es “ullals” (gotilhs). E en aguest aspècte, era aportacion d’aigua, tant deth subsòu coma de depuracion, serà prioritat entà retornar era qualitat de besonh ar espaci naturau.

Ath madeish temps s’aportarà era aigua doça avienta entara mantenença sani deth lac.

F) En aguestes labores de retiri de lims e residus, en barrancs e l’Albufera, se focalizará tanben era recèrca des rèstes umans encara per aparéisher, des persones encara pas trobades, a causa dera barrancada que rosiguèc es còssi des persones innocentes desapareishudes.

G) Bastiment de “isles salvavidas” ei díder anautites, damb dessenh solid e segur, e de demostrada resisténcia (metalliques e de hormigon), en parcs e zònes a on se poguen lheuar, que permeten as pedons pujar sense perilh a nautors qu’en situacions d’emergéncia coma pujades subtes d’aigua les permete facilaments pujar-se e poner-se a sauvi, sense auer de desesperadamente, pujar-se a coches, arbes o andàsi, qu’ena majoria de casi an estat trapadères mortaus.

H) Bastiment de garatges publics en nautor e susvelhadi, entara poblacion damb minim còst entath ciutadan.

I) Desmontaje d’estructures e pònts ancians qu’agen servit coma tapón entath pas dera aigua e ajudat ath desbordamiento (e s’an valor istorica, tornar a montar en d’aute lòc).

J) Bastiment dera mota o aurères de barranc damb eth doble de nautor ara maximala còta de inundación artenhuda ena inundación deth 2024, e que sus aguesta aurèra superiora, se se pòt, crear ua via a on se pogue circular damb biciclèta o passejar, en lòc d’èster era majoritat deth temps, ua espècia de mur sense emplec, en tot èster acompanhat de vegetacion laterau se se pòt.

K) Aguesta mota o aurèra deth barranc, qu’ei ua barrèra, a punts fèbles, que son es parts qu’ei daurida a causa dera existéncia d’un pònt e que comuniquen ambdús arribatges. Cada cap de pònt aurà un semafòr, e quan s’arreceberà òm alèrte des dera part nauta deth barranc, un semafòr indicarà amassa damb altavoces e lums qu’er accès ath pònt se va a barrar. Uns portalones corredizos metallics, especiuaments creadi a tau fin, an de poder èster accionados manualmente coma mecánicamente des d’un centre de contraròtle , en tot realizar era labor dera morta o aurèra artificiau deth barranc, en tot perméter que pas entre era aigua mès que seguisque eth sòn cors sense desbordarse per aguesti uets (accèssi a pònts , coma pòden èster eth de Catarroja-Massanassa, entre d’auti).

L) Collocacion de altavoces en totes es parts des pòbles que se pogue des d’a on alertar ara poblacion.

M) Collocacion de camèras enes corsi de barrancs que poguen serà accessibles per quini ciutadans que sigue en temps reau.

N) Convertir eth CHJ en ua institucion de generar solucions, pas chapuzas ne problèmes e renauir a toti es responsables deth 2024.

O) Es decisions d’emergéncies seràn prenudes per tecnicians, en un unic centre de decision, pas politics. Prenuda era decision, s’informarà ath Delegat/a de Govèrn qu’a eth sòn còp informe en Govèrn Centrau , qu’enviarà ara armada ja en nivèu 2 d’emergéncia. Era Autonomia, collaborarà damb eth Govèrn Centrau. Es municipis seràn coordinadi per sojorns superiors, en tot aplicar mentre es sòns pròpris plans d’emergéncia.

P) Elevar es vies de comunicacion delà a on se demòstre qu’a estat immergida o pogue èster-ac, coma per exemple, era cridada “Pista de Cagira”, que servís coma barrèra entà drenaje d’aigües e provòque er efècte barrèra e retruc inverso dera aigua en sòn camin cap ara plana deth lac de l’Albufera. Ath delà, aguesta via de comunicacion ei ua trapadèra mortau entàs veïculs circulantes, pera sua nulla nautor, en cas d’avengudes d’aigües, coma s’a demostrat.

Q) Consulta e assessorament damb d’auti expèrts d’auti païsi a on i a experiéncia en aguest tipe de sinistres e collaboracion se se comprenesse oportun, coma per exemple damb es Païsi Baishi, a on eth bastiment de diques contarotladi protectori, amien sègles de perfeccionament, e qu’en aguesti moments ei ua urgéncia prioritària enes poblacions aledañas a arrius, rambles e barrancs mediterranèus.

Ua exigéncia serà eth bastiment d’ua maqueta a escala çò mès realista possibla des poblacions, barrancs e arrius qu’afècten enes zònes tustades, damb es sues nautors d’aigua artenhuda en 2024 e realizacion de pròves de corrents e cabaus, entà liéger e compréner çò mès près dera realitat, eth com reaccionarà era aigua e hanga, en tot avalorar s’ei precís eliminar meandros, ampliar cabau, o quin aute aspècte que sigue a préner en compde.

R) Eth bastiment de paishères de contencion, zònes de laminación a on se podesse e regulacion aigües ensús , entà evitar es avengudes destructives de nauta velocitat e volum, e a on sigue de besonh, revision, e reconstruccion des existentes, coma era de Forata, que mostrèc simptòmes de perilh estructurau entara seguretat de tota era poblacion aigües tà baish.

S) Tanben recèrca dera forma tecnica entà que es vies de tren pas siguen ua barrèra entath cors d’aigua en cas d’avenguda, entath pas dera aigua ena sua recèrca dera plana de l’Albufera.

T) A nivèu d’investigacion e en tot seguir pautes demografiques, en tot cercar ua ajuda detalhada, reau e eficaça, acorroparam era poblacion en tres grops:

T.1) Prumèr Grop (mainatges e joens). S’analisarà era situacion actuau educativa, es damatges causadi peth COVID e era DANA en sòn procès educatiu, e se cercarà esmendar aguesti damatges sofridi en sòn procès educacional, en tot aplicar damb expèrts es mesures de besonh.

T.2) Dusau Grop (adults): Es persones qu’an perdut es sòns negòcis, qu’an pas pogut redaurir-les, e/o que s’an endeudado entà redaurir-les, arreceberàn tota era ajuda de besonh entath sòn torn ara normalitat professionau e laborau , en tot auer especiau suenh en aqueri coma horns, carnicerías e d’autes qu’ajuden ara poblacion a poder alimentar-se, sense per eri, deishar enreire as auti.

Delà a on a pas agut era catastròfa dera Dana , se cercaràn totes es mesures de supòrt as autonòms e desempleados, entà melhorar era sua situacion , e se crearà en cas des paradi, ua borsa laborau reau e efectiva. Tanben se fomentaràn es activitats laboraus enes prètzhèts de reconstruccion.

T.3) Tresau grop (persones majors e persones damb dependéncia): Es persones majors, qu’an supausat era mitat des mòrti pera Dana , serà un collectiu tanben d’especiau tractament, en tot ajudar-les en toti aqueri aspèctes que les hèn vulnerables , en tot aplicar mesurades de seguiment ena sua vida quotidiana, entà facilitar en tot çò de possible era sua vida (crompes, solitud, assisténcia medicau, mobilitat, tirar era lordèra, etc). Entad açò, eth grop de persones en caumatge, mentre tròben un trabalh mès cossent damb es sues expectatives, poderà realizar prètzhèts d’acompanhament e ajuda ad aguest collectiu.

O) Era Òrta, enquia aué emplegada coma ua arma arrojadiza entre politics especuladors e collectius ecologistes, a estat convertida en un problèma. Açò ei inconcebible. Era Òrta ei element estrategic dera societat, pas sonque coma element absorvedor d’aigua, que se filtrará ena tèrra, mès tanben coma element que frene eth corrent violent dera aigua, e ath delà, coma hònt de neurituds en moments de crisis a on tot se paralise. Mentre es politics sonque ven solèr urbanizable, era Òrta se protegirà “de vertat”, pr’amor qu’ei imprescindibla ena nòsta defensa. Ath delà ajude ara poblacion que viu d’era e aufrís trabalh e contacte damb eth miei naturau. Se recuperán motors e acequias, e se facilitarà era venta des sòns productes mentre pas age crisis, en institucions publiques, e s’educarà ara poblacion ena valor de subervivença estrategica qu’a agut era òrta des de tostemp, coma çò siguec ena Guèrra Civiu. Ja ei plan dera Òrta presentada coma un element moribundo que cau protegir pr’amor qu’òc e evite hèr òbres idrauliques de besonh entara nòsta seguretat (coma s’a hèt per un sector politic) o un terren urbanizable entà uns cuantos politics que s’an convertit en representants d’especuladors e urbanizadoras (d’aute sector politic). Encara qu’ara fin dera especulacion urbanistica pas s’escape cap partit.

V) Creacion de punts de resèrva de minjar e productes de prumèr besonh en cada municipi de zònes inundables, a on ath delà age d’auer seguretat passiva permanenta, entà evitar assauts. Aguesti productes, auràn d’èster liuradi a on se decidisque abans deth sòn caducidad e èster reposadi. Era armada, aurà de conéisher era sua localizacion, atau coma préner eth contraròtle enes prumèrs moments. Tanben controtlar es supermercats enes prumèrs moments entà evitar saqueos e repartir es sòns recorsi de manèra ordenada ara poblacion, en tot evitar es scènes e situacions d’inseguretat ja viscudes.

W) Era educacion e orientacion dera poblacion damb diuèrsi plans ath respecto entà poder arrespóner en situacions de perilh, a d’èster tanben un element cruciau.

X) Coma element d’avantgarda en transpòrt, en ua zòna a on eth tren e eth mètro demoren dehòra de jòc des deth prumèr moment, en tot èster barrères arquitectoniques es sues vies e en tot deishar ara poblacion sense comunicacion pendent mesi, s’invertirà en bastiment de monorrieles. Ath contrari des camins de hèr tradicionaus requerissen un espaci minim, tant orizontau coma verticalmente. Es veïculs monorrieles son mès amples qu’es vies e ar èster anautits asseguren se subervivença en catastròfes coma es danas, en tot requerir sonque ua petita superfícia entà apiejar es pilars.