ADN / Estatuts entà Espanha

Toti aguesti punts seràn ampliadi damb eth temps, conforme eth partit coneishetz en territòri nacionau mès problematiques que compliquen era vida des ciutadans.
I.Era corrupcion ei praubesa sociau, alimentada en contorn politic/empresariau. Quan s’adjudique òbra publica, ua enterpresa presente ua aufèrta fòrça baisha, e desir a competitori legaus. Dempús, ja guanhada, se modifique ar auce eth còst e repartís es sòs damb es politics, per açò, cau póner contraròtles posteriors ar artenher-se era òbra.

II.Emparament damb estruments juridics, as denunciantes per corrupcion, qu’evite represalias e que li talhen eth sòn ascens ena administracion, en tot cas, premiar-les.

III.Profesionalizar Eth foncionariat en tot eliminar es nomentaments intèrnes que realizen es partits en enterpreses qu’an quauque tipe de preséncia publica coma societats estataus, en tot nomentar-se, prealabla seleccion meritocrática, professionaus deth ramo, damb experiéncia provada e valie, en tot evitar hilats clientelares.

IV.Proïbir es pòrtes giratorias e/o cargues d’assessorament, en tot imposar multa que supause eth salari artenhut en aguest nau cargue.

V.Qu’era Lei de Transparéncia elimine es excepcions e causes de inadmisión ena aportacion de donades e ath delà pogue imposar sancions e mesures d’execucion forzosa de caractèr coercitivo.

VI.Proïbir eth dret a modificar es contractes d’òbres per imprevisibilidad o per naui besonhs o convenences politiques, donques que pervierte eth sistèma de contractacion publique e era liura competéncia, en tot èster era enterpresa era quau assumisque aguesta modificacion, pas eth erario public.

VII.Contraròtle detalhat ena contractacion dirècta peth procediment d’urgéncia e contractes mendres, donques que son un coladero tanben de corrupcion.

VIII.Era Lei pas pòt èster elástica e deishar uets ne as corruptores ne ath corrompido, des deth nivèu locau, autonomic e estatau, acotando eth marge de manòbre des politics en matèria urbanistica, mercés a estruments de contraròtle, supervision extèrna e justificacion tecnica.

IX.Que quina enterpresa que sigue qu’age estat implicada en cargues de corrupcion , sigue eliminada de quin concors que sigue a òbra publica.

X.Establir contraròtles trauessèrs entre administracions.

XI.Perseguir artimañas coma eth fraccionamiento deth prètz des òbres entà pas superar eth limit legau qu’obligue a realizar un procediment damb publicitat.

#Xii.Abans de numerotar quauques idèes irrenunciables, auem d’èster realistes, e sense sòs, pas i a podem amiar a tèrme fòrça importantes reformes. En un Estat endeudado coma aguest, i a ua Hipertrofia de cares e inutiles institucions, a on chapotea un neo-caciquisme que sonque servís a plaçar politicos, crear Barons territoriaus ineficaci e se desvolòpe ua sangarrèra economica que va a mès. Per açò:

A) ELIMINAR ETH SENAT: Pas apòrte bric, eth Congrès des Deputats ei sufisent entà desvolopar es foncions legislatiues, de contraròtle deth Govèrn e de representacion politica, sonque duplique foncions. Naua Zelanda, Canadà, Suècia, Dinamarca ac an eliminat. Còsta 63 milions d’èuros annaus.
B) ELIMINAR DEPUTACIONS: Justificades pr’amor qu’eres garantissen servicis publics essenciaus deth sòn municipi, ei mentida, era principau partida de despensa des deputacions ei era sua pròpria estructura e es sòus des sòns deputats e foncionaris, fòrça d’eri designadi a dit o frut deth nepotismo. Pressupòst de 29000 milions d’èuros damb 2400 sòus publics.
C) ELIMINAR AFORAMIENTOS: eth pas poder jutjar en un madeish delicte en madeish tribunau, s’òm deth delinqüent ei politico aforado e un aute pas, ei anormau e discriminatorio.
D) ELIMINAR COMPETÉNCIES AUTONOMIQUES: Es autonomies s’an convertit en microestados, a on competéncies coma era sanitat, urbanisme, emergéncies, entre d’autes, an fracassat e cada viatge qu’ua crisi mos a tustat, a causat ua quantitat inaudita de mòrts, ineficacitat, improvisación, duplicidad e lentor, escarte d’un despilfarro economic evitable, s’i a un Estat que foncione. Arrebrembem qu’es Autonomies còsten 88.000 milions.

XIII. Contribuïr democraticaments ara formacion dera volontat politica dera ciutadania, atau coma promòir era sua participacion enes institucions representatives de caractèr politic mejançant era presentacion e supòrt de candidatures enes corresponentes eleccions. Ath delà pòt considerar-se eth prumèr partit creat entà apiejar, deféner e previer ara societat deuant ues situacions climatiques extrèmes, pandémicas e replantear er urbanisme actuau que pas ei preparat entad aguestes naues crisis; un urbanisme anclado en paramètres desfasados , barrejadi damb dolenta praxis politica, que propicie innombrables casi de corrupcion e destruccion en nòste territòri. Quitament enes mesi posteriors ara Dana, s’a profitat entà deishar mès rienda suelta a un urbanisme damb era desencusa qu’enquia ara tot èren barrères ath desvolopament. Es besonhs dera societat a nivèu urbanistic, reauments pause en poder auer un tet a on víuer, e pas fomentar eth bastiment e reconstruccion de bastisses entà inversion e especulacion d’ua minoria economica (ja ena sua majoritat en mans de hons estrangèrs que vacían ciutats des sòns autentics abitants). Era aucupacion, fòrça còps en mans de màfies, tanben campan ath sòn gost. Açò a creat ua classa politica e partits, constantaments immergits en casi de corrupcion que separen de mès en mès ara societat dera democracia e dera sua practica mejançant era politica, en tot póner en clar perilh era democracia, en tot creir quiméricamente, qu’en tot votar a partits radicaus, se va a solucionar.

Per açò, pas podem demorar-mos en tot contemplar aguest espectacle indecent, que carcome era societat e aprigondís era sua fractura. Per açò, pas s’a va a perméter que hons economics especulatius, que ja non pòden especular en d’auti païsi mercés a ua regulacion, convertitz nòstes ciutats e pòbles, enes sues victimes propícies.

XIV. Ad açò auem d’ahíger situacions climatiques extrèmes, de mès en mès radicaus, qu’an deishat clar, que supèren a toti es responsables politics de tot signe politic. Era classa politica a arresponut tard e mau, pas sonque damb era dana mès tanben damb era pandemia deth Covid, en tot èster carentes dera capacitat d’assumir responsabilitats, carentes de responses eficaces e rapides, en tot junher-se ath delà esgatussades politiques infames, que descrediten ara democracia. Mos condemnen a veir repetir es madeishi errors, en desparièrs scenaris de crisis, pr’amor qu’ath delà pas abòrden es problèmes mès delà de çò que duren es sues legislatures e vida politica personau. Per açò, ei déuer eth nòste partit, tornar a crear era confidança des ciutadans ena politica, crear un urbanisme racionau e solucions efectives as crisis de desparièr tipe que cada viatge son mès recurrentes, en tot dar solucions abans de que succedisquen es problèmes . Reorientar Er urbanisme en tot emplegà’c entà melhorar era vida e era seguretat, e pas entà finançar partits, ne enriquir politics, en tot controtlar es sues accions e focalizando eth bastiment en respècte ar auviatge naturau e istoric, en plan comun e en tot avalorar es perilhs deth lòc en situacions climatiques extrèmes.

XV. Abordaram, ath delà d’aguestes situacions de crisis e desastre climatic/uman, d’aute aspècte que pas pòt separar-se der anterior, e ei eth des crisis pandémicas que mos an flagelat e flagelaràn coma èssers umans, en tot evitar tornar a quèir en ua situacion de improvisación, caòs e parálisis sociau, en tot preparar era societat entà menaces que ja non son òm quimera, mès ua realitat que ja mos tustèc, e que mès tarde o mès primairenc, mos tornaràn a visitar-mos, fòrça a pesar nòste, en tot poner-mos de nau contra es còrdes coma collectiu. D’aguesta manèra, aurà plans de fabricacion e accès de mascarillas atau coma d’auti elements de besonh entà emergéncies, lòcs de tractament de pacients e accès ath minjar e bevenda a ciutadans. Ath madeish temps, coordinacion e informacion de quina informacion importanta que sigue entà abordar era emergéncia e recèrca de solucions.

XVI. Ajudes as agricultors e pagesi en defensa dera sua existéncia e era des sues descendientes, entà pas veder-se eliminadi deth sòn abitat per colpa d’importacions d’explotacions en mans de oligarcas qu’ei damb eth impossibla concórrer e mantier un modus vivendi digne damb estandards europèus.

XVII. Proïbir era eliminacion de camps de cultiu entath bastiment de parcs solari, en tot hèr qu’aguesta energia solara sigue implantada en totes es terrasses de nuclèus urbans, que prumèr se nebeneficiaràn es vesins qu’agen aguestes plaques. Tanben se fomentarà era creacion de tets verdi, ei díder, òrts de cultius hidropónicos eficienti enes terrasses de bastisses publiques (atau coma sus finques qu’ac demanen), mantengudi per poblacion enquia alavetz en caumatge, que trabalhe ena sua mantenença entad ajuntament locau, cuya cuelhuda e beneficis siguen entàs vesins e fins sociaus.

XVIII. As poblacions der Estat Espanhòu qu’an pas estat afectades, mès que comprenen qu’eth nòste mon actuau ei tustat (e çò serà encara mès en tempsi venideros), per tota ua seria de fenomèns climatics, que ponen en perilh era pròpria existéncia dera Umanitat tau e coma la coneishem, atau coma era sua normau devier, aufrir-les totes es solucions possibles que s’adapten ara localitat, en tot evitar que corren risqui presents e futurs. Per tot açò en sòn conjunt, s’analisaràn es risqui, atau coma era situacion actuau des localitats en toti es sòns aspèctes, en tot aportar solucions.

XIX. Qu’aguesta reconstruccion e preparacion entà futurs risqui, pas sigue era oportunitat especulativa per part de qui an coma prioritat enriquir-se mercés a ligams politics, per çò que pas poderàn participar en aguest procès, enterpreses qu’agen estat condemnades pera justícia en quauque moment precedent per activitats irregulares qu’afectat ath erario public locau, autonomic o estatau.

XX. En tot Auer en compde qu’en mon actuau, fòrça govèrns en desparièrs contorns e nivèus desafien es leis scientifiques en tot póner en perilh damb eri as sòns conciudadanos, e pas arresponen as acuciantes besonhs e crisis que sofrim , recorreram a ua collaboracion essenciau, açò ei, en mon scientific e es sues institucions, per tant, estrenheram laci de prumèr orde damb institucions scientifiques tant autonomiques, nacionaus coma internacionaus, qu’aufrisquen solucions scientifiques reaus e aplicables a tota aguesta problematica en que mos vedem immergits e sofrim, dirècta e/o indirèctaments.

XXI. Cercaram eth plen emplec ena localitat a on podem exercir govèrn.

XXII. Revisaram es salaris atau coma pujades realizades enes darrèri ans de sòus des politics des ajuntaments, membres d’institucions autonomiques e estataus, e redusiram aguestes despenses, tant en tot redusir eth sòu coma en tot eliminar aqueri salaris e cargues que resulten duplicadi e/o ineficaces, atau coma organismes qu’agen foncions poguen èster realizadi per d’auti.

XXIII. Eliminacion des aforamientos politics, òm lacra que cree impunitat e inegalitat de justícia entre ciutadans.

XXIV. Qu’er Estat atau coma pompièrs d’autes autonomies (qu’an d’auer contacte dirècte e immediat), poguen anar en ajuda deuant catastròfes naturaus, sense empachi, coordinadi damb era autonomia en lòc. Er Estat, qu’ei qui a era capacitat e mejans eficaci, prealabla informacion e comunicacion deth delegat/a deth Govèrn ena autonomia, sense recórrer ath 155, poderà intervier ena autonomia afectada per ua catastròfa. Era Autonomia, acompanharà ena gestion. Enes desastres, era rapiditat de besonh entà sauvar vides, coma s’a demostrat e demòstre, es victimes, en aguesti moments pas comprenen d’autonomies, ne de politics, ne des sues capacitats, incapacitats, caprichos, sensibilitats autonomiques o ideologies.

XXV. Ajuda concrèta as Joens emprendedores e començada des sòns projèctes.

XXVI. Bastiment d’abitatges VPO entà lutar contra es prètzi exorbitadi des abitatges, mès damb un contraròtle qu’age en compde es elements que se contemplen en següent punt.

XXVII. Qu’eth bastiment de nau abitatge, compòrte er emparament des espacis naturaus qu’encara conserven elements naturaus e era òrta (que pas signifique evitar realizar es infrastructures e estructures entad emparament des poblacions, qu’ei eth maximal objectiu) entà que pas siguen era paishèra contunhada deth bastiment qu’acabe en tot convertir es ajuntaments, ena seccion ejecutora des constructritz, qu’en tanti casi de corrupcion an empañado nòsta politica en toti es nivèus.

XXVIII. Qu’es cases e estatges que se tròben sense èster abitadi, siguen catalogadi e se pogue arténher un acòrd damb es proprietaris particulars, entath loguèr o venta, incentivando ath proprietari mès jamès en tot obligar a hè’c.

XXIX. Aqueri bancs qu’actius o absorbidos, auessen arrecebut ajuda der estat entath sòn rescat e que son grani beneficiadi damb sòs publics, seràn obligadi a loguèr/venta des proprietats ena sua auer e ajuda en prestam ara gent joena entath sòn abitatge, en compensacion der esfòrç realizat per Estat, que represente a toti es ciutadans.

XXX. Es espacis naturaus, que tanben son victimes afectades ena situacion climatica transtornada, atau coma dera transformacion despiadada der èster uman en espaci e païsatge, arreceberàn ua atencion especiau e mesures especifiques d’emparament reau deuant aguesti fenomèns cambiantes e que les ponen en perilh.

XXXI. Se practicarà era democracia dirècta en tot aufrir en pòble era possibilitat de prononciar-se sus tèmes qu’afècten ara poblacion. Era iniciatiua tant pòt èster der ajuntament coma deth pòble e eth referendum son es estruments claus deth sistèma democratic-dirècte. Atau eth pòble aurà ua participacion substanciau enes decisions politiques en toti es contorns. Era iniciatiua populara aufrís as ciutadans e ciutadanes era possibilitat de presentar es sues prepauses, e d’aguesta manèra s’estimule o reinicia eth debat politic sus un tèma especific.

XXXII. En definitiva, era luta pera melhora des condicions de vida des persones, en tot deféner es sòns drets, era sua seguretat, es sues vides, era sua presenta e futur, en tot fomentar era sua participacion, en tot dar-les votz e vòt en la pren de decisions des politiques publiques a desvolopar, en tot crear e/o en tot utilizar estruments de participacion reau a posita de toti . Egalaments, crear vies de comunicacion dirècta e efectiva damb es persones, en tot aufrir informacion detalhada de tot aquerò a realizar, atau coma des auanci e progrèssi realizadi.